Hola,
sóc Paul Gauguin, l’artista aventurer del segle XIX.
Per
què aventurer? Doncs perquè m’agradava
molt viatjar i descobrir món. Va ser degut a aquests viatges que les meves
pintures es van omplir de color, paisatges tropicals, personatges d’altres
culturals... Imatges que pintava per a donar-les a conèixer a tothom.
Voleu
saber quan i perquè vaig començar a pintar? Doncs heu de llegir amb
atenció.
Vaig néixer en París el 7 de juny de 1.848. Tenia una
germana, Marie, que era un any més gran que jo. El meu pare, Clovis Gauguin,
era periodista i la meva mare, Aline Marie Chazal, era descendent d’espanyols
de Amèrica del Sud i del virrei de Perú.
Després del cop d’estat de Napoleó III en 1851, vam haver
de fugir de París degut a les idees polítiques del meu pare. Ens vam anar a
Lima, capital del Perú, on teníem familiars. Però pel camí el meu pare va
morir. Jo era molt petit i no li recordo. A Lima vaig passar els meus primers
anys d’infantesa. Vivíem a la casa de l’oncle de la meva mare, a un petit palau
amb molts criats. Aquella ciutat em va produir una impressió molt gran, els
seus monuments, els colors dels vestits de la gent, el cel clar ... Són detalls
que s’han quedat a la meva memòria per a sempre.
En 1855, quan jo tenia set anys, vam tornar a França, i
ens vam instal·lar a casa de l’avi, Guillaume Gauguin, a Orleans. Jo estava
trist per haver deixat Lima i perquè només parlava espanyol i no entenia res
del que em deia el meu avi. Vaig començar anar a escola. Em van enviar intern a
una escola religiosa. Ràpidament vaig mostrar una gran habilitat per al dibuix
i vaig descuidar les altres assignatures. Un dia el mestre va dir a la meva
mare: “Aquest noi, quan sigui gran serà un ximplet o serà un geni”.
Jo era un jove molt inquiet, volia viatjar i conèixer
nous llocs. Per això, als disset anys (1865) em vaig embarcar en la marina francesa:
vaig recórrer el món durant sis anys. Va ser molt divertit! L’única cosa que em
va entristir va ser la mort de la meva mare mentre jo estava viatjant.
Quan vaig tornar a París, en 1871, Gustave Arosa, que
havia estat un gran amic de la meva mare, es va convertir en el meu tutor. Era
un ric i respectat banquer, i gràcies a ell vaig ingressar com a empleat a
l’agència de canvi Bertin. Va ser una bona feina i li estava molt agraït. Però
la influència més gran que vaig rebre d’ell va ser la seva passió per l’art.
Era pintor aficionat i col·leccionava quadres impressionistes de l’època. A la
seva vora vaig conèixer els millors pintors de París: Pissarro, Delacroix,
Cezanne... Poc a poc m’anava interessant la pintura i vaig començar fent
dibuixos fins que vaig agafar els pinzells.
Un dia d’hivern, a casa de Gustave vaig conèixer a Mette
Gad. Ens vam enamorar i un any després ens vam casar. Al començament tot anava
bé però al cap d’uns anys van arribar els problemes: aquella felicitat familiar
i el benestar econòmic es van acabar per sempre.
He viscut en molts llocs al llarg de la meva vida: Perú,
París, Dinamarca, Pont-Aven a la Bretanya francesa, les Antilles a l’Amèrica
Central, Tahití i les isles Marqueses a la Polinèsia francesa, buscant sempre
la fama i els paisatges exòtics que havia viscut a la meva infantesa.
Els últims anys de la meva vida, que els vaig passar a
les illes Marqueses, es van caracteritzar per l’aferrada lluita pels drets de
les comunitats indígenes en front del poder de les autoritats franceses.